Grammaire wallonne en ligne
Li waibe del croejhete walone


Quelques verbes irréguliers

Tous les verbes irréguliers ne sont pas cités dans cette section et il est plus que probable que toutes les variantes dialectales ne sont pas citées ou, quand elles le sont, ne sont pas localisées avec précision.

La liste qui suit est donc donnée à titre indicatif; elle présente quelques types courants d'irrégularités sans souci d'exhaustivité.

Seules les variantes affectant le radical sont citées; pour les variantes concernant la terminaison, voir la conjugaison régulière (p. [*]).

aler (aller)

Formes de réf.: aler: dji va, nos alans, i vont; dj' a stî; dj' îrè; ki dji våye.

Liég. aler: dji va, nos-alans, i vont, dj' a stu. Fut. simple: dj' îrè. Subj. pr.: dji våye.

Nam. aler: dji va, nos-alans, i vont, dj' a stî. Fut. simple: dj' îrè. Subj. pr.: dji vaye.

Bast. aler: dju va, dju vons, vos-aloz, i vont; dj' ê stî. Fut. simple: dj' îrê. Subj. pr.: dju vache.

Carol. daler: dji va, nos dalons, dj' é stî. Fut. simple: djè dîré. Subj. pr.: dji voye.

Le participe du verbe aler est, partout en Wallonie, identique à celui du verbe èsse.

Autres variantes:

ashîr (asseoir)

Formes de réf.: dj' ashî, nos ashiant; dj' a-st ashîd; dj' ashîrè; ki dj' ashîxhe.

Bast.: dj' assî, i s' assiant, assî. Fut. simple: i s' assîrè. Subj. pr.: dj' assîche.

Principales variantes: achîr (sporadiquement, dans tous les dialectes); liég.: part. pas. assiou

boere (boire)

Formes de réf.: dji boe, nos boevans, dj' a boevou; dji boerè; ki dji boeve.

Liég. beûre: i beût, i buvèt; il a bu. Fut. simple: i beûrè. Subj. prés.: i beûse.

Nam. bwêre: i bwèt, i bwèvnut; il a bwèvu. Fut. simple: i bwèrè. Subj. prés.: i bwève.

Bast. bware: i bwat, i bovant; il è bovou. Fut. simple: i bwârè. Subj. pr.: i bwave.

Carol. bwêre: dji bwè, i bwèvneut; il a bu.

croere (croire)

Formes de réf.: dji croe, nos croeyans; dj' a croeyou; dji croerè. ki dji croeye.

Liég. creûre: dji creû, i crèyèt, il ont crèyou creû. Fut. simple: i creûrè. Subj. prés.: i creûse.

Nam. crwêre: i crwèt, i crwèynut, il a crwèyu. Fut. simple: i crwèrè. Subj. prés.: i crwèye.

Bast. crère: i crèt, i crèyant, il è crèyou. Fut. simple: i crèyrè. Subj. prés.: i crèye - fam.: dj'a creû.

Carol. - niv.: cwêre, djè cwè, nos cwèyans, dj'a creû

cweri (chercher)

Formes de réf.: dji cwîr, nos cwerans; dj' a cwerou; i cwîrrè; ki dji cwîre.

Liég. cwèri: i cwîrt, i cwèrèt, il a cwèrou. Fut. simple: i cwîrrè. Subj. prés.: i cwîre.

Bast.: kèri kî: i kîrt, i kèrant, il è kèri. Fut. simple: i kîrrè. Subj. prés.: i kîre.

Principales variantes:

d(i)ner (donner)

Formes de réf.: dji dene, nos d(i)nans; dj' a d(i)né; dji den'rè; ki dji dene.

Liég.: d(i)ner: i dine, i d(i)nèt, il ont d(i)né. Fut. simple: dji donrè. Subj. prés.: i dine.

Nam.: d(o)ner: i done, i don'nut, il ont d(o)né. Fut. simple: i dôrè. Subj. prés.: i done.

Bast. d(è)ner: i dène, i d(è)nant, il è d(è)né. Fut. simple: i dèn'rè dinrè. Subj. prés.: i dène.

Carol.: d(o)ner: i done, i don'neut, il ont d(o)nè. Fut. simple: i dôrè. Subj. prés.: i done.

dîre (dire)

Formes de réf.: dji di, nos dijhans; dj' a dit; dji dîrè; ki dji dîxhe.

Liég. dîre: i dit, i dhèt, il ont dit. Fut. simple: i dîrè. Subj. prés.: i dèye.

Nam.: dîre: i dit, nos djans (le plus souvent écrit nos d'djans), i dîjnut, il ont dit. Fut. simple: i dîrè. Subj. prés.: i dîye.

Bast.: dîre: i dit, i d(i)jant, il è dit. Fut. simple: i dîrè. Subj. prés.: i dîche.

Carol.: dîre: i dit, nos djons (le plus souvent écrit nos d'djons), i dîjneut, il ont dit. Fut. simple: i dîra. Subj. prés.: i dîye.

Principales variantes:

d(i)vu (devoir)

Formes de réf.: dji doe, nos d(i)vans; dj' a d(i)vou; dji doerè

Liég. d(i)veûr: i deût, i d(i)vèt, il ont d(i)vou. Fut. simple: i deûrè; Subj. prés.: dji deûse (?).

Nam. d(i)vu: i dwèt, i dwèvnut, il ont d(i)vu. Fut. simple: i duvront. Subj. prés.: dji dwève.

Bast.: i dèt, i d(u)vant, il è d(u)vou. Fut. simple: i deûrè. Subj. prés.: i d(u)vuche.

Carol.: d(i)vu: i dwèt, i dwèvneut, il ont d(i)vu. Fut. simple: i duvront. Subj. prés.: ?

Principales variantes:

dwarmi (dormir)

Formes de réf.: dji doime, nos doirmans; dj' a doirmou; dji doimrè; ki dji doime.

Liég. dwèrmi: i dwème, i dwèrmèt, il ont dwèrmou. Fut. simple: i dwèmrè. Subj. prés.: i dwème.

Nam.: dwârmu: i dwâme, i dwâm'nut, il ont dwârmu. Fut. simple: i dwâmrè. Subj. prés.: i dwâme.

Bast.: dwarmi: i dwame (arch.) i dwart, i dwarmant, il è dwarmi dwarmou. Fut. simple: i dwamrè. Subj. prés.: i dwame.

Carol.: dôrmi: i dôrt, i dôm'neut, il ont dôrmi. Fut. simple: . Subj. prés.: ?

Principales variantes - Inf.: dârmu (CW).

falu (falloir)

Formes de réf.: i fåt; il a falou; i fårè.

Liég. faleûr: i fåt, il a falou. Fut. simple: i fårè. Subj. prés.: ?

Nam. falu: i faut, il a falu. Fut. simple: i faurè. Subj. prés.: ?

Bast. falèr: i fât, il è falou. Fut. simple: i fârè. Subj. prés.: i faluche.

Carol. falu: i faut, il a falu. Fut. simple: i faurè. Subj. prés.: ?

Principales variantes: - brab.: falë.

(faire)

Formes de réf.: dji fwai, nos f(i)jhans; il ont fwait; dji frè; ki dji fwaixhe.

Liég. fé: i fêt, i fèt, il a fêt. Fut. simple: i frè. Subj. prés.: i fêsse.

Nam. fé: i fêt, nos fians, i fêynut, il a fêt. Fut. simple: i frè. Subj. prés.: i fêye.

Carol. fé: dji fé, nos fions, i fêynut; dj'a fét. Ind. imp.: i fèyeut. Fut. simple: i fra. Subj. prés.: djè fèye

Bast. fé: i fêt, i f(è)jant, il è fêt. Fut. simple: i f(è)rè. Subj. prés.: i fèye, dju f(è)jinche.

Principales variantes:

k(i)noxhe (connaître)

Formes de réf.: dji k(i)noxhe, nos k(i)noxhans; dj' a k(i)noxhou; dji k(i)noxhrè; ki dji k(i)noxhe.

Liég.: k(i)nohe: i cnohe (le plus souvent écrit k'nohe), nos cnohans (k'nohans), il a cnohou (k'nohou). Fut. simple: i cnohrè (k'noh'rè).

Nam. conèche: i conèt, nos con'chans, il a conu. Fut. simple: i conèchrè. Subj. prés.: i conèche.

Bast. c(u)nuchi: i cnuche, i cnuchant, il è cnuchi. Fut. simple: i cnuchrè. Subj. prés.: i cnuche.

Carol. conèche: dji conè, dji conètrè.

Niv.: counète, dji counè, coun(è)chant, coneû.

leyî (laisser)

Formes de réf.: dji lai, nos leyans; dj' a leyî; nos lairans; ki dji laixhe.

Liég. lèyî

Nam. lèyî: dji lêye, nos lèyans, i lêynut; il a lèyî. Fut. simple: i lêrè. Subj. prés.: i lêye.

Bast. lêssi: i lêsse, i lêssant, il è lêssi. Fut. simple: i lêsrè. Subj. prés.: i lêsse.

Carol. lèyî, dji lèye, nos lèyons, dj'é lèyi.

Principales variantes: - Lesse: lêre, dju lê, dju lèyans, dj'ê lê.

lûre (luire)

Formes de réf.: i lût, i lûjhèt; i lûrè; il a lût; k' i lûxhe.

Liég. lûre: i lût, i lûhèt, il a lût. Fut. simple: i lûrè. Subj. prés.: lûse (?).

Nam. lûre: i lût, i lûjnut, il a lût. Fut. simple: i lûrè. Subj. prés.: lûje.

Bast. lûre: i lût, i lûjant, il è lût. Fut. simple: i lûrè. Subj. prés.: i lûche.

Carol. lûre: i lût, i lûjneut, il a lût. Fut. simple: i lûra. Subj. prés.: ?

lére (lire)

Formes de réf.: dji lé, nos léjhans; dj' a léjhou; dji lérè; ki dji léxhe.

Liég. lére: i lét, i léhèt, il ont léhou. Fut. simple: i léront. Subj. prés.: léhe (?)

Nam. lîre: i lît, i lîjnut, il ont lî. Fut. simple: i lîront. Subj. prés.: i lîje.

Bast. lîre: i lît, i lîjant, il è lît lîjou. Fut. simple: i lîrè. Subj. prés.: i lîche.

Carol. lîre: i lît, i lîjneut, il ont lî. Fut. simple: i lîront. Subj. prés.: i lîje.

minti (mentir)

Formes de réf.: dji min, nos mintans; dj' a minti; dji mintirè; ki dji minte.

Liég.: ?

Nam. minti: dji min dji minti, i mintnut mintichnut, il a minti. Fut. simple: i mintirè. Subj. prés.: i minte i mintiche.

Bast. minti: i mint', i mintant, il è minti. Fut. simple: i mintîrè. Subj. prés.: i minte.

Carol.

mori (mourir)

Formes de réf.: dji moûr, nos morans; dj' a morou; dji moûrrè; ki dji moûre.

Liég. mori: i moûrt, i morèt, il ont morou. Fut. simple: i moûrrè. Subj. prés.: i moûre.

Nam. moru: i môrt, i môrnut, il ont moru. Fut. simple: i môrrè. Subj. prés.: i môre.

Bast. mori: i moûrt, i morant, il è mori. Fut. simple: i moûrrè. Subj. prés.: i moûre.

Carol.

Principales variantes: - Ind. prés.: dju mûr (Lesse).

p(o)lu (pouvoir)

Formes de réf.: dji pou, nos p(o)lans; dj' a p(o)lou; dji pôrè; ki dji pôye.

Liég. p(o)leûr: i pout, i p(o)lèt, il a p(o)lou. Futur simple: i pôrè. Subj. prés: ?

Nam. p(o)lu: i pout, i p(o)lnut, il a p(o)lu. Futur simple: i pôrè. Subj. prés: i pôye.

Bast. plèr: i pout, i plant, il è plou. Futur simple: i poûrè. Subj. prés: i pluche.

Carol. p(o)lu: i pout, i p(o)lneut, il a p(o)lu. Futur simple: i pôrè. Subj. prés: i pôye.

Principales variantes:

prinde (prendre)

Formes de réf.: dji prind, nos purdans; dj' a prins; dji pudrè; ki dji prinxhe.

Liég. prinde: i prind, i prindèt, il ont prindou. Fut. simple: i prindrè. Subj. prés.: i prinse.

Nam. prinde: i prind, nos purdant, i pudnut, il ont pris. Fut. simple: i pudrè. Subj. prés.: i prègne.

Bast. prinde: i prind, i purdant, il è pris. Fut. simple: i prindrè. Subj. prés.: i prègne.

Carol. prinde: dji prind, nos pèrdons, i pudnut, il a pris.

Principales variantes:

rîre (rire)

Formes de réf.: dji rey, nos riyans; dj' a rî; dji reyrè; ki dji reye.

Liég. rîre: i rèy, i riyèt, il ont rî. Fut. simple: i rèyrè. Subj. prés.: i rèye.

Nam. rîre: i rît, nos riyans, i rîynut, il a rî. Fut. simple: i rîrè. Subj. prés.: i rîye.

Bast. rîre: i rît, i riyant, il è rî. Fut. simple: i rîrè. Subj. prés.: i rîche.

Carol. rîre: i rît, nos riyons, i rîyneut, il a rî. Fut. simple: i rîrè. Subj. prés.: i rîye.

savu (savoir)

Formes de réf.: dji sai, nos savans; dj' a sepou; dji sårè; ki dji sepe.

Liég. saveûr sèpi: i sét, i savèt i sèpèt, il a savou. Fut. simple: i sårè. Subj. prés.:.

Nam. sawè: i sét, i savnut, il a seû. Fut. simple: i sårè. Subj. prés.: i seûche.

Bast. savèr: i sét, i savant, il è savou. Fut. simple: i sârè. Subj. prés.: i savuche.

Carol. sawè: dji sé, nos savons, dj' é seû.

Principales variantes:

shûre (suivre)

Formes de réf.: dji shû, nos shûvans; dj' a shûvou; dji shûrè; ki dji shûxhe.

Liég. sûre: dji sû, nos sûvans, dj'a sûvou; subj.: qui dji sûse.

Nam. sîre: dji sî, nos siyans, dj'a sî.

Bast. sûre: i sût, i sûjant, il è sû sûjou (arch.). Fut. simple: i sûrè. Subj. prés.: i sûche.

Carol. chûre: dji chû, nos chûvons ou chuwons, dj' é chû.

tchair (tomber)

Formes de réf.: dji tchai, nos tcheyans; dj' a tcheyou; dji tchairè; ki dji tchaiye.

Nam. tchêr: dji tchê, nos tchèyans, i tchêynut; il a tchèyu. Fut. simple: i tchêrè. Subj. prés.: i tchêye.

Carol. tchér ou tchèy: dji tché, nos tchèyons, dj' é tcheû.

t(i)ni (tenir)

Formes de réf.: dji tén, nos t(i)nans; dj' a t(i)nou; dji ténrè; ki dji ténxhe.

Liég. t(i)ni: i tint, i t(i)nèt; il a t(i)nou. Fut. simple: i tinrè. Subj. prés.: i tinse.

Nam. t(i)nu: i tint, nos t(i)nans, i tègn'nut. Fut. simple: i têrè. Subj.: i tègne.

Bast. t(è)ni: i tint, i t(è)nant, il è t(è)ni t(è)nou. Fut. simple: i tinrè. Sub. prés.: i tègne.

Carol. t(è)ni: i tént, nos t(è)nons, dj' é t(è)nu.

Niv., subj. pr.: què djè tiène.

Brab.: ténre, djë tén, nos tnans, i tënnèt.

valu (valoir)

Formes de réf.: dji vå, nos valans; dj' a valou; dji vårè.

Liég. valeûr: i våt, i valèt; i a valou. Fut. simple: i vårè. Subj. prés.:.

Nam.: valu: i vaut, i valnut; i a valu. Fut. simple: i vaurè. Subj. prés.:.

Bast. valèr: i vât, i valant, il è valou. Fut. simple: i vârè. Subj. prés.: i valuche.

Carol.: valu: i vaut, i valneut; i a valu. Fut. simple: i vaurè. Subj. prés.:.

vey (voir)

Formes de réf.: dji voe, nos voeyans; dj' a voeyou; dji vierè; ki dji voeye.

Liég. vèy vèyî: i veût, i vèyèt; il a vèyou. Fut. simple: i veûrè. Subj. prés.: i veûse.

Nam. vèy veûy vôy: i vwèt i veut i vèt, i vèynut; il a vèyu. Fut. simple: i vièrè. Subj. prés.: i vèye.

Bast. vèy: i vèt, i v(è)yant, il è v(è)you. Fut. simple: i vièrè. Subj. prés.: i vèye.

Carol. vîr: dji vwè wè, nos vwèyons wèyons, dj'a vu veû.

Niv.: vîr, djè wè, nos viyons, dj'é vu. Ind. fut.: djè vîré. Subj. pr.: què djè vwèye.

Lesse: véy, dju wè, dju wèyans, dj'ê veû. Cond.: dju wêrins. Subj. pr.: quu dju wèche.

v(i)ni (venir)

Formes de réf.: dji vén, nos v(i)nans; dj' a v(i)nou; dji vénrè; ki dji vénxhe.

Liég. v(i)ni mni: i vint, i v(i)nèt; il a v(i)nou mnou. Fut. simple: i vinrè. Subj. prés.: i vinse.

Nam. v(i)nu: i vint, nos v(i)nans, i vègn'nut; il a v(i)nu. Fut. simple: i vêrè. Subj. prés.: i vègne.

Bast. v(è)ni: i vint, i v(è)nant, il è v(è)ni v(è)nou. Fut. simple: i vinrè. Subj. prés.: i vègne.

Carol. v(è)ni: i vént, nos v(è)nons, i vègn'neut; il a v(è)nu. Fut. simple: i vêra. Subj. prés.: i vègne.

v(o)lu (vouloir)

V. p(o)lu.

Principales variantes: - niv., inf.: voulwêr. Subj. pr.: què djè voliche.

Pablo Saratxaga 2012-05-20